El món pateix un greu problema amb els residus: cada any es generen 1.300 milions de tones de residus municipals (RM) i es preveu que l’any 2025 aquesta xifra arribi gairebé al doble, amb 2.200 milions de tones. En el període 2015-2017, la UE va generar 250 milions de tones de RM, el 25 % dels quals es va transportar a abocadors. Els abocadors s’han convertit en l’opció més habitual per al tractament de RM sense separar gràcies als baixos costos d’explotació i de capital. Tot i que actualment la UE fomenta l’abocament gairebé nul, es continuaran generant lixiviats a llarg termini als abocadors clausurats i caldria tenir en compte els costos de la gestió posterior al tancament, durant 30 anys. La gestió dels lixiviats d’abocador és un gran repte d’enginyeria per la gran varietat de concentracions de components tòxics i contaminants. El lixiviat d’abocador i el digestat líquid de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) es consideren aigües residuals (AR) i s’han de tractar abans d’abocar-les o recuperar-les. Així doncs, sempre cal eliminar-ne la matèria orgànica i l’amoni. Tot i que l’objectiu original del tractament de les aigües residuals era eliminar-ne els contaminants i protegir la qualitat de les aigües receptores, l’escassedat de recursos actual és una raó de pes per transformar el tractament de les AR segons els principis de l’economia circular.